GUERRILLA AT HOME (Guerrilla Girl is in the House)
Cynthia Fusillo
Instal·lació. Tècnica mixta.
2020
De la mateixa manera que el personatge de Kafka s’aixeca un dia convertit, transformat en escarabat, Cyntia Fusillo explora la metamorfosis de la dona-casa sota la institució patriarcal i les seves possibilitats insurrectes.
En un acte de metonímia imposada la casa o llar, aquest espai fonamental per a la reproducció social, ha acabat per definir i limitar el paper les dones al llarg de segles d'història patriarcal. Per contra, en aquests temps de covid-19, la casa, la llar o allò domèstic ha estat experimentat per tot el conjunt de la societat (i no només per les dones) com una espai del que depèn el dia a dia, un refugi, un espai de possibilitats, una presó… el valor atorgat a l'habitatge s’ha transformat a partir d’aquesta l’experiència compartida. Igualment, les institucions hegemòniques sempre han desatès infravalorat i relegat aquest espai substancial a un segon pla privat i distingit de l’esfera pública, com espai d’acció i relació en termes masculins.
El present, cada cop més precari, posa en evidència que l'habitatge, les cures i la comunitat son els veritables agents sostenidors de la vida. Al mateix temps, el sistema capitalista segueix desatenen la vida i el seu manteniment per especular amb l'habitatge a la recerca de beneficis tot desmuntant, al seu pas, comunitats, barris i ciutats. Posar la vida al centre és una reivindicació radical dels feminismes i dels moviments per l'habitatge que conceben la vida i la llar com a parts indissociables de tota relació social i política.
En l’àmbit artístic també van ser les dones les primeres en abordar amb tota la seva crítica, la força i potència aquest espai de relació. Com ja ho va fer Louise Bourgoise amb la seva obra Femme Maison o el projecte WomenHouse de Judy Chicago i Miriam Schapiro i recuperant l’actitud irreverent e insubmisa de les Guerrilla Girls, la instal·lació Guerrilla at home no distingeix entre cos i casa, matèria i memòria, espais i emocions. Davant la compartimentació, la discontinuïtat i l’artificialitat del món instituït, la continuïtat, l’organicisme i metamorfosi creativa esdevé una pràctica política i creativa.
