JUSTÍCIA PATRIARCAL
Col. Deria + rectificadora
Trinidad García Espinosa
Alba Raventós
Alicia Vázquez Soler
Performance
2020
Les dones davant la justícia patriarcal vivim en un constant estat d’excepció en el sentit que li va donar Walter Benjamin i que després ha recuperat el filòsof Giorgio Agamben. L’estat d’excepció es una situació que gesta un espai on no hi val cap dret, un lloc on la a-legalitat és la llei. En el marc de les polítiques patriarcals-capitalistes ja fa tems que aquest estat d’excepció s’ha constituït en norma a partir del desinterès de la justícia davant el feminicidi, la condició sense papers de moltes persones, les polítiques migratòries assassines, la guerra permanent i la cultura del terror sexual, el control social i l’explotació dels recursos naturals
Davant d’aquesta realitat (excepcionalment) instituïda que promou formes específiques de sotmetiment i domesticació, la proposta de Justícia patriarcal busca generar processos relacionals i socials a través de la dansa i la performance per activar, des de la imaginació, exercicis de dissidència. Aquesta experiència promou el que la feminista comunitària Lorena Cabnal denomina acuerpamiento, una acció personal i col·lectiva que genera xarxes de resistència afectives i espirituals des dels cossos que trenquen amb allò imposat. Es tracta d’una acció de trobada corporal que vol generar energia política des del treball artístic i que fa front al sistema d’opressions patriarcals, racistes, colonialistes, capitalistes que ens travessen.
La justícia patriarcal es l’estat d’excepció més llarg que ha viscut la humanitat, és hora d’acabar amb ell des de l’acció política imaginativa.