MAL DE ARCHIVA. LA MEMORIA COMO INSTITUCIÓN
Col. Fils Feministes
Eva Cruells
Joana García Grenzner
Diego Marchante
María Zafra
Instal·lació
2020
Des del punt de vista que totes les institucions són patriarcals i excloents, és evident que des dels feminismes es produeixen moviments que podríem anomenar de contramemòria o, seguint amb el vocabulari tèxtil que proposa Fils Feministes, de desmantellament de la història-institució. Aprofundint, podríem dir que volem esfilegassar el teixit apuntalat per recuperar l’origen i la presència de tots els fils (genealogia) i la memòria que atresoren. Davant d’un Ordre Simbòlic articulat sobre una textualitat (una tela) imposada (la Història) que disposa i tipifica les diverses temporalitats i jerarquitza els esdeveniments, es contraposa la memòria com a arxiva que articula sobre l’espai una multiplicitat temporal-experiencial i constitueix una acció imaginaria que afecta als cossos, els interpel·la i els sacseja més enllà de tota consciència induïda.
La memòria és aquell embolic de fils que precedeix i excedeix tot patró dissenyat. I seguint amb la metàfora, les accions d’esfilegassar, desfer, desembastar, apedaçar, recosir, brodar..., constitueixen la potència del projecte Mal de archiva, una experiència artístic-creativa i sanadora que no busca acumular, ordenar o categoritzar, sinó que promou, a partir de l’Arxiva FF exercicis de cura i plaer que parteixen de l'accessibilitat, la distribució, la socialització, la personalització i la reinterpretació lúdica dels propis feminismes.