norma

L’acudit esdevé un d’aquells mecanismes per fer front a la repressió social, cultural o individual que ens genera desplaer o neurosi. Gràcies al relat divertit, alliberem part d’aquesta tensió que implica tota repressió. Per a Freud, el riure no és només un mitjà per a pal·liar les tensions, sinó que esdevé una autèntica resistència davant de la força repressiva.

L’humor es una eina de gran valor a l’hora de potenciar la crítica social y ajudar a crear consciència sobre una necessitat de canvi. Així, la proposta vida pallassa plasma la voluntat política de d’utilitzar l’humor com eina crítica e imaginativa per a pensar i sentir la nova realitat que estem vivint. Ja que en temps de pandèmia, les dosis dures de realitat deixen clara la dificultat de narrar des del real i de rebre certa informació, per la qual cosa l’humor, malgrat ser una eina que pot semblar que cau en l'allunyament de la situació, permet, per contra, que ens acostem de forma més efectiva a ella. Serveix com una mena de catalitzador del trauma que fa suportable l’enfrontament directe amb el dolor d’un esdeveniment, sense provocar un rebuig immediat.

Entenem l’humor com aquella predisposició de l’ànim que pot resultar sanadora i restauradora. Una forma vital que apel·la a tots els sentits, de descarregar-nos i desfer-nos de les pressions i expectatives del dia a dia. Una forma imaginativa d’organitzar allò donat que proporciona un tipus de plaer vinculat a l’experiència del aquí i l’ara. El humor ens porta missatges fonamentals i francs sobre la contingència, l’aleatorietat, la precarietat o l’absurd de l’existència, al temps que ens situa radicalment i ens indica de manera inexorable la inevitabilitat d’haver de ser-hi. Una eina extremadament feminista per la seva acceptació del fracàs, de l’error, de la imperfecció i vulnerabilitat que implica tota vida.