paralel

L’art sempre ha tractat, dins dels marcs de l’estètica burgesa, de dominar, controlar i fixar allò dinàmic, orgànic i entròpic. El desig de capturar el moviment mateix ha generat múltiples exercicis creatius extraordinaris que omplen les institucions artístiques patriarcals. Però, com seria treballar des de l’art formes materials que lluny de capturar el moviment donessin compte de la seva activitat?

La proposta de Sara Montoya aspira a recollir i apropiar-se, des dels feminismes, de la confluència entre art, disseny i tecnologia per expressar el moviment que constitueix la realitat mateixa. La seva peça aspira a mostrar la dinàmica transgressora que, tanmateix, instaura tot límit fixat, instituït.

Cal no tenir por al moviment, a la transgressió i a allò il·limitat que pren força en aquest projecte, a través de la superposició i dissolució entre allò real i allò virtual. Un treball on ressonen els gestos especulatius descrits per Donna Haraway, on a través de la confluència entre la realitat i la ficció es genera un compromís per quelcom possible que es vol activar i ser perceptible en el present.

Un treball que, a més, busca estimular i potenciar la percepció de la llum, l’ombra, el so i l’espai com a procés de coneixement en sí mateix. Lluny de pensar que les percepcions i impressions han de ser processades per la raó o la consciencia, la seva peça incorpora la dialèctica que implica tota relació de nosaltres amb l’entorn i col·loca la sensorialitat com a l’experiència privilegiada per a articular noves formes de coneixement.