Tot sistema normatiu procedeix estratègicament a través de ramificacions de carácter universal que preten contaminar tota territorialitat política. El capitalisme, el colonialisme i el patriarcat son pràctiques instituides que procedeixen amb una clara voluntat d’ordenar la pluralitat social. Una dinàmica que estableix límits i dicotomies amb una clara voluntat de separar el jo de la comunitat, allò familiar d’allò estrany, allò íntim/interior d’allò exterior… Totes les normes i delimitacions, lluny de “protegir-nos” d’amenaces exteriors com volen fer creure els discursos dominants son estratègies de contenció interior. Mecanismes dissenyats per tal que no modifiquen ni posem en qüestió la realitat donada. Paradoxalment, però aquest conjunt de normes i codis rígids, al no contemplar cap variació ni moviment, la més mínima alteració i desviació pot ocasionar un col·lapse. Tota alteració és un virus que afecta a medula de tot sistema normatiu i que pot acabar corrompent-lo fins a transformar-lo.

Institucions, capitalisme i sistemes normatius

OBRES RELACIONADES

> Núria Güell
Apàtrida per voluntat pròpia.
2015-2016. Instal·lació.
Museu d’Art Jaume Morera.
Crítica a la institució estat-nació.


> Daniela Ortiz.
97 empleadas domésticas.
Instal·lació. La explotación instituida.


> Lara Almarcegui.
Building my alotment garden.
1999-2002.
Des-ordre, natura i suport mutu contra la institución i els sistemes de control social.


> Natalia Iguiñez
Mi cuerpo no es el campo de batalla
2004.
Cartell.
La guerra contra les dones.