La institució, com el poder que definia Foucault, es un exercici més que una possessió. De fet és a través del seu exercici que un poder insisteix. Els poders hegemònics han produït formes, espais i estructures materials per garantir la seva permanència. D’alguna manera, aquests edificis, tradicions i protocols que ens envolten i travessen diàriament són també metàfores que expressen, assenyalen i reafirmen el aquest poder instituït. Utilizar la metàfora de manera crítico-creativa esdevé també una eina de resistència doncs aquest recurs literari i visual permet condensar en una sola imatge tota la densitat que articula una realitat donada. En aquest itinerari proposen un recull d'exercicis metafòric que aludeixen a totes aquelles institucions que pretenen domesticar-nos i alienar-nos però, al mateix temps trobem com l’ús de metáfores també permet donar nom i forma a aquella energia i força insurrecte, que també és una realitat, i que assenyala la posibilitat de canvi i transformació de tota realitat donada.

OBRES RELACIONADES

> Jo Spence, Rosy Martin, Maggie Murray, Terry Dennett.
The picture of heath.
1982.
Instal·lació.La institució de les polítiques de la salut.


> Daniela Ortiz.
Papa con P de Patriarcado.
2020.
L’institució-estat és un mascle opresor.


> Martha Rosler.
Semiotics of kitchen.
1975.
Crítica a la domesticitat instituida.

Metàfores de la institució